Taqiyya

Text morisc aljamiat (escrit en castellà amb caràcters àrabs) que anima al manteniment de la fe musulmana malgrat la pressió i recomana la pràctica de la dissimulació. La transcripció, seguint l'ortografia usual del castellà de l'època, seria: «Dixo un alim d'este rreyno hablando de nuestro encerramiento: “Yo bien conozco que somos en una época de grande espanto, mas no por eso dexara Allah de darnos cautoriçada [=castig] si dexamos el pro'o [=el pro, l'avantatge] de nuestro poderío en lo que toca al preçeptado mandamiento. Y a quanto l'amonestança [=la dissimulació, la taqiyya], todos la podemos usar por la bía prebilejiada y con los cantares ajenos por donde los christianos hacen salva, pues todo cabe debaxo de buena disimulança, porque la buena doctrina no la puede bedar ninguna ley por inumana que sea”.»

En la tradició islàmica, la taqiyya (de l'àrab, تقية, taqiyya, ‘temor de Déu’[1]), anomenada kitman (de l'àrab كتمان, kitmān, ‘ocultació’, ‘dissimulació’, ‘discreció’[2]) en l'àmbit xiïta, és l'acte de dissimular les creences religioses pròpies quan hom tem per la seva vida, per les vides dels seus familiars o per la preservació de la fe. Se'n fa ús, normalment, en temps de persecució o perill.[3]

  1. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «تقى». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  2. Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. «كتم». ISBN 978-84-412-1546-7. 
  3. R. Strothmann, Moktar Djebli. Encyclopedia of Islam, 2nd ed, Brill. "Taḳiyya", vol. 10, p. 134. Quote: «Taḳiyya “prudence, fear” [...] denotes dispensing with the ordinances of religion in cases of constraint and when there is a possibility of harm.»

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search